Biografia | |
---|---|
Naixement | 1638 Drumoak (Escòcia) (en) |
Mort | 1675 (36/37 anys) Edimburg (Escòcia) |
Regius Professor of Mathematics | |
1668 – 1674 | |
Dades personals | |
Religió | Església d'Escòcia |
Formació | Marischal College, Universitat d'Aberdeen Universitat de Pàdua |
Es coneix per | Telescopi Gregory Càlcul infinitesimal |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques i astronomia |
Lloc de treball | Escòcia |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Universitat de Saint Andrews Universitat d'Edimburg |
Membre de | Royal Society (1668–) |
Professors | Stefano degli Angeli |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Pares | Rev. John Gregorie i Janet Anderson |
Premis | |
Descrit per la font | Nordisk familjebok Gran Enciclopèdia Soviètica (1969–1978), (sec:Грегори Джеймс) Dictionary of National Biography (1885–1900) |
James Gregory (Drumoak, Aberdeenshire, novembre de 1638 - Edimburg, octubre de 1675)[1] va ser un matemàtic i astrònom escocès. Va estudiar en el Marischal College de la Universitat d'Aberdeen, i en 1663 es va establir a Londres. En 1664 va viatjar a Itàlia i va treballar en la Universitat de Pàdua amb Stefano degli Angeli.[2] Va ser professor a les universitats de St. Andrews i Edimburg, i va tenir tres fills. D'ell s'ha dit que va ser el matemàtic anglès més notable del seu segle després de Newton.[3] Un cràter lunar ha estat batejat com Gregory en el seu honor.